Nous projectes, noves idees, noves ambicions, nous horitzons, nous amics, bons amics,...etc. No sé exactament perquè ho escric aquí, suposo que perquè necessitava posar les coses clares, en ordre i per molt que hi pensi no aconsegueixo aclarir-ho sinó ho escric i ho esquematitzo. Serà que soc de ciències.
Aquests últims dies he vist com pot canviar la vida en poc temps, com algú et pot fer tornar a il·lusionar, com pots tornar a creure en l'amistat, en la lluita, en la rebel·lió.
Tornar a divertir-me sense fer res espectacular, tenir ganes d'afrontar nous reptes professionals, d'aprendre més cada dia. No fa mandra, gens de mandra. Tot al contrari. Ganes de viure d'aconseguir-ho tot per mèrits propis. De currar-m'ho més cada dia.
I amb totes aquestes divagacions arribo a la conclusió que necessito els canvis per viure. Canviar de llocs, fer coses diferents, improvisar cada dos per tres, no saber què faré demà.
I és que mirant enrere aquest any que s’acaba ha estat frenètic. Canvi rere canvi. Canvi de ciutat, de la meva ciutat. On m’he sentit realment a casa i on he passat els millors anys de la meva vida. On he crescut com a persona, on m’he format, on he fet amics de veritat, gent que sempre ha estat allà quan ho he necessitat i ara sé que això no és fàcil de trobar. Gràcies nanus, gràcies Xavi.
També ha canviat la situació personal. M’he pagat el màster perquè és el què realment vull fer i saber-ho em fa sentir bé. M’he tirat a la piscina sense pensar-m’ho quan he vist una bona oportunitat de canviar per millorar. He estat bé a Valls, han estat uns mesos on he tingut l’oportunitat d’aprendre, i no només professionalment. Gràcies, moltes gràcies Marina, i gràcies Lu.
I m’he hagut d’adaptar a tornar a viure a Vilafranca, i a acceptar que serà casa meva durant uns quants anys. M’he intentat anar implicant mica en mica en diferents temes de la Vila, ja sigui políticament per lluitar contra les injustícies des de la meva humil col·laboració, com també esportivament per posar-me una mica en forma que sempre va bé. També amb el hoquei per poder estar amb els amics, gràcies a tots vosaltres també per “reacollirme” tant bé, i perdoneu si no hi soc sempre, però ja em coneixeu: soc un cul inquiet.
He descobert la definició de la paraula “calma” a Saldes. Al principi reconec que em feia por, però la realitat ha superat les expectatives de sobres. Hi he trobat el relax que necessitava, però també per sorpresa meva hi he trobat bons amics i amigues. Gràcies Albert, Botes, Ju i Nes.
I per últim canvis més importants, decisions que es prenen a consciència i que no han de fer por. Gràcies família.
El nou any es presenta amb molts canvis, que per una part fan por, però per altra motiven molt ja que em permeten dibuixar el meu camí que de moment serà aquí a Vila. Amb la màxima il·lusió per saber-la apreciar, però amb l’objectiu clar a l’horitzó que algun dia tornaré a casa.
