Desencallant......

Sembla ser que els últims aconteixements han fet adonar al nostre heroi que no es pot quedar més temps varat en aquest escull, que per molt bonic que sigui, és perillós quedar-hi atrapat ja que podria ser que no en sortís. Ajudat dels seus fidels mariners han posat tots els esforços en sortir-ne i sembla que mica en mica ho estan aconseguint. El problema és que quan sembla que se n'alliberin del tot, els apareix un altre banda de corall que els torna a embarrancar, però metre a metre van avançant cap a la llibertat. Està sent molt dur, una prova de foc ja que la tentació és deixar-ho córrer, deixar de lluitar i abandonar-ho tot. Però junts ho aconseguiran. El problema va ser que el capità es va entestar en passar per allà. Per orgull, per no acceptar una derrota, pel què fos. I fent-ho va deixar de banda les seves principals virtuts que tant l'havien ajudat a la vida. Potser algun dia podrà tornar a passar per allà i sortir-s'en.........o potser no, qui sap. El cert és que s'en recordarà sempre d'aquesta experiència i d'aquest escull. Tant bonic i tant perillós.

el vaixell varat en un escull

El capità del vaixell va veure una drecera que creia segura. Al final va resultar ser un escull de corall, molt bonic, però també molt perillós. El vaixell ha patit danys al casc, però sobretot en la moral. Està lluitant per sortir de l'atrapament i mica en mica ho està aconseguint, però encara ha passat massa poc temps per quedar alliberat del tot. El capità està frustat i decepcionat. Estava segur que aconseguiria passar i portar el vaixell a bon port. No para de pensar en la seva ingenuïtat. Per un cop a la vida va ser valent, es va llançar a l'aventura sense saber on aniria a parar, va prendre una decisió important i creu que s'ha equivocat. Però també sap (en el fons) que això el farà més fort. Té clar (o ho tindrà) que no pot tornar a tancar-se en la comoditat de les decisions amb l'èxit assegurat. Evidentment són més fàcils, però no ténen cap mena d'emoció, i la recompensa no és tant gran com quan un s'arrisca de veritat. Ara està abatut, però sobretot amb l'ajuda dels mariners s'en sortirà i qui sap si mai tornarà a passar pel mateix escull de corall i llavors trobarà el camí correcte..... ja es veurà.

Continuarà.....

canvi de rumb....

Sembla ser que s'apropen canvis. Canvis importants, segurament decisius en la vida ja siguin bons o dolents, canvis que fan por però que a la vegada són com una aventura nova que s'ha de descobrir. Canvis de mentalitat, del què era important i ara potser t'adones que no ho és tant, sobretot perquè d'altres no hi han donat mai aquesta importància. Canvis de prioritats en la vida, replantejar-les i tornar-les a ordenar. Com si fos un puzzle ja fet que quan el desfas i el tornes a fer no queda igual que abans. Canvis en la forma de ser, en potser no cal portar una cuirassa durant tant de temps, encara que faci por estar desprotegit, també és emocionant. Canvis en la família, teta passa-t'ho molt bé, et seguiré el Tour des de la clandestinitat literària.

Canvis en la mentalitat i la forma de pensar, s'ha acabat que ens prenguin el pèl. Toca anar a per totes, i anar-hi amb força i il·lusió. Perquè no pot ser que facin por els canvis. M'imagino un vaixell que tenia molt clar cap a quin port anava. De sobte queda atrapat en una tempesta que el fa anar d'una banda a l'altre. Amb penes i treballs aconsegueix sortir-ne, però llavors està desorientat. No sap quina direcció ha d'agafar, està perdut. Però de sobte el vigía crida "terra a la vista!!!" i el capità decideix aventurar-se cap a aquella nova terra que no sap què comportarà abans que seguir buscant inútilment el rumb perdut.

Per desgràcia encara no sé com acaba l'aventura, però seguiré escrivint......