Doncs sí, necessito buidar idees. En plena campanya electoral ens segueixen venent fum. De moment seguint el programa del follonero "salvados por la campaña" que de moment està molt bé. Bàsicament se n'enfot dels polítics a la seva cara, es ven per uns i per altres, els promet coses,..etc o sigui el què porten fent ells ja fa temps.
Apart d'aquest apunt televisiu, l'altre dia vaig veure un reportatge on es deia que els recent llicenciats triguen de mitjana uns 5 anys en trobar la primera feina del què han estudiat, i molt més en començar a cobrar un sou digne (mil euros), cal dir que per a les noies encara és pitjor. També vaig veure una entrevista a un noi que estava treballant en una fàbrica i estudiant, i deia que no volia acabar la carrera perquè llavors el pujarien de categoria. El periodista li preguntava molt sorprès quin problema hi havia en això i ell li contestava sense immutar-se i com si fos el més normal del món que llavors cobraria molt menys. Jo mateix he tingut molta sort ja que estic treballant del què he estudiat i a sobre de responsable de departament. M'encanta la feina, cada dia és diferent, em permeten formar-me, aprenc cada dia,...etc en definitiva estic encantat, però estic "manant" a gent que cobra molt més que jo, que té moltes menys responsabilitats, que pot deixar de pensar en la feina quan acaba les 8 hores. No parem de sentir a les notícies com els nostres cervells més importants s'en van a d'altres països perquè cobren molt més i estan més valorats. No sé quina és la solució ni pretenc donar lliçons a ningú, però crec que una societat ha d'estar ben estructurada per a poder funcionar bé i si els que pensen i manen (que no sempre son una mateixa persona) estan menys valorats que els que han d'executar les ordres, no arribarem enlloc. No crec que els polítics tinguin cap interès en solucionar-ho , és per això que entre ofertes de 400€, contractes d'espanyolització per immigrants i d'altres tonteries es fa difícil l'elecció d'un candidat que ni li interesses, ni et representa ni t'entén.
diumenge, 24 de febrer del 2008
diumenge, 17 de febrer del 2008
NO A LA MAT
La Plataforma No a la MAT al Principat i el Col.lectiu No a la THT a la Catalunya Nord han engegat la campanya ATUREM LA MAT per recollir signatures
per Internet contra el projecte de construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) entre França i Catalunya. Aquesta línia causarà danys irreversibles a àmplies zones de gran valor ecològic i paisatgístic, i no ha estat justificada en cap moment amb un estudi imparcial.
Aquí us deixo el link per firmar.
http://www.nomat.
LA VOSTRA SIGNATURA POT AJUDAR A ATURAR AQUEST PROJECTE!!
Moltes gràcies!!
diumenge, 10 de febrer del 2008
VULL DECIDIR!!!
Fa temps que no escric. No per falta de ganes, tampoc per falta d'idees sobre les que escriure ja que últimament passen un munt de coses, tant en el pla personal com sobretot en el general. Política, esports, cultura,...etc. Moltes coses estan canviant al meu voltant. Les observo, les jutjo, n'opino, però no tinc temps d'escriure-hi. La vida al meu voltant passa a una velocitat vertiginosa i casi no tinc temps d'assaborir algun esdeveniment quan ja n'ha passat una altra.
Actualment estic vivint cada moment al màxim i els gaudeixo tots i cadascun d'ells. Gaudeixo dels màsters malgrat la feinada que em suposen: estar submergit durant la setmana en una rutina de feina-estudiar-entreno. Val la pena, val molt la pena poder estudiar el què t'agrada i la oportunitat d'ampliar encara més coneixements. Estava acostumat a estudiar tota la vida i ara no sabria estar sense la "obligació" de posar-m'hi una mica cada dia.
També hi ha el futbol, i una altra petita obligació d'anar a entreno tres cops per setmana i poder mantenir-me una mica en forma. Un grup molt maco que deu ser una espècie en extinció en un mon axarnegat com el del futbol. Evidentment tot això no em deixa gaire temps per fer massa coses.
Apart de la vida "privada" portem un temps amb una espècie de joc que podríem anomenar un "val tot" on els polítics ens estan oferint les segones rebaixes de nadal. 400 € per aquí, contracte d'immigració per allà,...etc. Estan convertint la política en un mercat i ens hi han posat pel mig. Ara es barallen per a veure qui ens fa la millor oferta pels nostres vots. Per una banda ens diuen que si guanyen, l'AVE no passarà per la sagrada família. Per l'altra prometen inversions impressionants en el nostre país.
Sincerament no em crec ni a uns ni a altres. M'he cansat de promeses que no es compleixen i de no pensar en la gent fins que no ens necessiten pel nostre vot.
He deixat de creure en el vot útil. L'únic útil per nosaltres és que ens deixin decidir a nosaltres cap a on volem anar d'una vegada. Que si ens equivoquem siguin els nostres errors, que si ens carreguem el territori sigui el nostre, que si sentim uns colors, una bandera, un himne sigui només el nostre. Deixeu-nos en pau d'una vegada. Estem farts d'haver de donar explicacions a tothom pels nostres actes i haver de pagar els impostos de mig espanya.
Estic cansat que decideixin per mi, Jo vull decidir!!
Actualment estic vivint cada moment al màxim i els gaudeixo tots i cadascun d'ells. Gaudeixo dels màsters malgrat la feinada que em suposen: estar submergit durant la setmana en una rutina de feina-estudiar-entreno. Val la pena, val molt la pena poder estudiar el què t'agrada i la oportunitat d'ampliar encara més coneixements. Estava acostumat a estudiar tota la vida i ara no sabria estar sense la "obligació" de posar-m'hi una mica cada dia.
També hi ha el futbol, i una altra petita obligació d'anar a entreno tres cops per setmana i poder mantenir-me una mica en forma. Un grup molt maco que deu ser una espècie en extinció en un mon axarnegat com el del futbol. Evidentment tot això no em deixa gaire temps per fer massa coses.
Apart de la vida "privada" portem un temps amb una espècie de joc que podríem anomenar un "val tot" on els polítics ens estan oferint les segones rebaixes de nadal. 400 € per aquí, contracte d'immigració per allà,...etc. Estan convertint la política en un mercat i ens hi han posat pel mig. Ara es barallen per a veure qui ens fa la millor oferta pels nostres vots. Per una banda ens diuen que si guanyen, l'AVE no passarà per la sagrada família. Per l'altra prometen inversions impressionants en el nostre país.
Sincerament no em crec ni a uns ni a altres. M'he cansat de promeses que no es compleixen i de no pensar en la gent fins que no ens necessiten pel nostre vot.
He deixat de creure en el vot útil. L'únic útil per nosaltres és que ens deixin decidir a nosaltres cap a on volem anar d'una vegada. Que si ens equivoquem siguin els nostres errors, que si ens carreguem el territori sigui el nostre, que si sentim uns colors, una bandera, un himne sigui només el nostre. Deixeu-nos en pau d'una vegada. Estem farts d'haver de donar explicacions a tothom pels nostres actes i haver de pagar els impostos de mig espanya.
Estic cansat que decideixin per mi, Jo vull decidir!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
