Punt............i apart??

Doncs la veritat és que no ho sé si serà punt i apart o potser punt i seguit. El què sé segur és que és una aventura, un canvi important en la meva vida que no sé exactament on em portarà, però que m'il·lusiona moltíssim. Deixar de banda l'estabilitat, la comoditat, el conformisme i buscar el què realment vols fer a la vida sense pensar gaire en les conseqüències. Córrer a buscar el què vols sense mirar massa enrere. Marxar de Vilafranca un altre cop per anar a un altre país, és veritat que és aquí al costat, però no deixa de ser un lloc amb unes costums, lleis i formes de fer les coses totalment diferents a les nostres. Me n’hi vaig amb ganes, amb moltes ganes de treballar en el què realment he estudiat, d’anar a treballar cada dia amb la il·lusió de què el que estàs fent serveix per alguna cosa, amb el convenciment que amb l’experiència adquirida “a baix” com diuen ells (Catalunya) podré aplicar el què ha funcionat deixant de banda els errors que hem pogut cometre. No sé exactament què em trobaré i sincerament una mica de por si que en fa, però la necessitat d’un canvi com aquest i les ganes de viure una aventura diferent fan que els nervis passin a un segon pla.

M’agraden moltes coses del país; que l’única llengua oficial sigui el Català ja és una bona raó per anar-hi, però també el paisatge, la gent, la puresa,.....etc. fan que no m’hi hagi pogut resistir. Sé que hi hauran moments bons i dolents i estic preparat per gaudir-ne d’uns, i superar els altres amb l’ajuda de la meva gent. Alguns que deixo a Vila i em sap greu (pk va per tu), d’altres que retrobaré allà i uns darrers que són a mig camí i que per tant només canviarà que en comptes de “pujar”, “baixaré”.

No oblido ni retrec res a la meva terra. Ni a Vilafranca, ni a Catalunya; ja que m’han fet tal com soc i defensaré sempre les meves arrels, però ara toca marxar qui sap si per tornar algun dia, si més no, els caps de setmana............. .

Gràcies a tots, els d’aquí, els d’allà i els d’entremig.

Moments

Més que moments hauria de dir "momentazos", però ja se sap: el català correcte......
I és que ahir em van fer un regal que no es pot pagar amb diners: em van regalar un moment. Un moment d'aquells que no t'esperes, que arribes el diumenge després d'un finde intens i penses que ja comença la setmana, que ja hi tornem a ser am la rutina. Però quan arribo algú molt especial em diu que hem d'anar a celebrar el meu aniversari fent una birra. La veritat és que feia pal, però alhora venia de gust una conversa amb la persona que més m'ha comprès sempre. Evidentment arriba tard (no ens enganyem, la puntualitat no seria el teu fort ehh), i per aquelles casualitats de la vida em poso d'esquenes i en la direcció correcte pel què vindria després. Al arribar ens posem a xerrar de les nostres coses; feina, ties/tios, vida en general,...etc. I com sempre no aclarim res però riem una estona. Passada una hora, comença a mirar el mòvil de forma insistent, a fer mirades furtives al voltant que em fan pensar que no li interessa la conversa, però al cap de pocs minuts em pessiguen l'esquena (sort que vas ser tu i no l'altre sonat!!) i em trobo a dues de les persones més especials a la meva vida tot i que fa poquíssim que els conec. Al primer moment no reacciono, ja que veure'ls per Vila s'em fa molt estrany. Ens passem la nit xerrant de tot i de res, rient, explicant anècdotes de la nostra curta però intensa amistat. Acabem la nit anant a predre una copa. Avui no importa el demà, ja dormirem quan puguem, avui és una nit màgica.

Per rematar-ho, avui al acabar la feina a la platjeta en una tarda que tornava a semblar cap de setmana i que amb una sola remullada ha fet oblidar la resta del dia de feina.

Gràcies nanus per baixar, i gràcies, moltes gràcies a tu per fer-ho possible.

P.S: he estat buscant una foto dels 4 o almenys de vosaltres 3, però ha estat impossible. Per tant ja sabeu què toca!! he valorat la opció la impagable foto del bikini d'avui, però me la guardo.....