Un altre cop havia deixat el blog de banda. No sé ben bé perquè, potser perquè quan les coses comencen a anar bé, la necessitat de desfugar-te disminueix al mateix ritme que augmenten les ganes de fer coses. I no hi torno ara per explicar desgràcies o perquè estigui decaigut, sinó per expressar l'alegria de què un bon colega que s'ho mereix com ningú comenci, per fi, a ser feliç. I és que vam adoptar aquest mètode de comunicació "privat" segurament per falta de temps per parlar tranquilament, però també perquè malgrat ser més públic que una trucada, per nosaltres és com un racó personal on ens trobem de tant en tant.
I apart d'això, reordenant la vida i anant amunt sense fre. De vegades costa adaptar-se als canvis, i han estat molts en molt poc temps, però mica en mica sembla que tot es posa a lloc. Disfrutar a la feina és una cosa que no m'havia passat mai i el simple fet de no mirar el rellotge a veure quan és l'hora de plegar, és una sensació alucinant!! La resta més o menys també va evolucionant i quan tens algú al costat que t'estima, tot és més fàcil. Malgrat de vegades la forma de veure una relació ens pot fer xocar una mica, ho compensa la lluita diària per poder construir alguna cosa junts, en un futur, però des del present. Un altre dia ja ordenaré els pensaments en aquest sentit. avui tot és alegria!!
