dijous, 9 d’octubre del 2008

gimnàs multicultural

Aquest no serà un escrit per recordar, ni especialment divertit, ni segurament té prou importància per la majoria com per posar-lo aquí, però és el meu blog. I a vegades hi escric coses trascendents, de política, de la llengua,...etc. Com d'altres vegades hi puc posar alguna cosa més domèstica que pel què sigui m'ha sobtat o senzillament m'ha vingut de gust esciure-la.
Ahir vaig anar al gimnàs més d'hora que de costum. Havia tingut un dia dur a la feina i necessitava desconectar urgentment. Em vaig posar l'mp3 i amb la companyia del Robe cantant, el fito, el Kutxi i alguns d'altres em vaig posar a pedalar a la bicicleta. Al cap de mitja hora tot suat vaig continuar com sempre amb unes sèries d'abdominals i després amb 15 min de rem. Com podeu veure serveix més per desconectar que no per fer un gran exercici, però és una forma de no pensar en res i arrivar relaxat a casa. Al anar al vestidor a rebre aquella dutxa recuperadora tant esperada, resulta que el vestidor on normalment vaig l'estaven netejant. Vaig anar a parar a un altre de molt més petit on senties les converses de tothom i et fixaves més en la gent. Al sortir de la dutxa vaig veure un nen al costat meu d'uns 5 anys (aprox) amb el seu pare. El nen parlava en català i jo havia donat per suposat que el pare també, però em vaig sorprendre força al sentir que el pare parlava en alemany. Davant seu s'hi va asseure un home que li feia bromes al nen en castellà. En el banc del costat hi havia un altre pack de pare i fill d'origen desconegut però que sonava a romanès. I al cap d'una estona va entrar un altre pare i fill rossos els dos que es comunicaven en anglès. Resulta que els fills respectius éren amics i feien algún tipus de curs de natació a aquella hora i hi anàven amb el pare. Els fills, entre ells, parlaven en català, però alhora de comunicar-se amb els seus progenitors ho feien un en alemany, l'altre en romanès i l'altre en anglès. De mentres l'home que feia bromes seguia jugant amb els nens.
Normalment em canviio ràpid per poder arrivar d'hora, però ahir em vaig entretindre una estona a mirar l'escena i a pensar en la diversitat que s'havia reunit allà en un moment, en què éren els pares i no les mares els que portaven els nens al curset, en que si volem ens podem entendre, i en què malgrat sigui molt poc a poc, anem avançant socialment.

Va ser una experiència quotidiana que em va fer reflexionar.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Tarragona Verda!!


Cap de setmana d'emocions. Cultura de moltes formes diferents. Amistat trobada i convivència sorprenent. Divendres concert a St. Boi de Zulu 9:30 en el marc de la multiculturalitat. Com sempre ho van donar tot i van fer vibrar el poc, però entregat públic que érem allà.
Dissabte Concertàs d'Extremoduro al Fòrum!! i durant les nombroses pauses necessàries pel Robe, a escoltar què feia el Barça contra l'Atlético. I va guanyar 6-1!!!
El concert va ser estrany, vaig perdre a la gent a les primeres de canvi i vaig estar deambulant sol durant una estona. Vaig disfrutar de la música i vaig conèixer molta gent. Al final vaig trobar a les nenes i vam sentir junts les últimes cançons. Especialment esperada "Ama y ensancha el alma". A tot això el Robe ja havia marxat, però igualment va ser un concertàs!!
Quedava l'última sessió per diumenge. Potser la menys esperada ja que la gent amb qui anava no son gaire de castells (ja els hi encomanaré). Hi havia el concurs de Tarragona!! Als altres suposo que els va servir d'excusa per passar la tarda de ressaca, però a mi i a algú altre que tenia una amiga entre els castellers de Sants, ens interessava. Ja a les dues primeres rondes es començava a intuïr que seria un altre monòleg dels verds, i malgrat ser verd fins a la medula, m'hagués agradat que per variar hi hagués una mica d'emoció. La vella ho va intentar, i els felicito pel segon lloc, però quan Vilafranca va fer la torre neta ja no hi va haver color. En una mica de vacilada pròpia dels nostres van fer el 4/9 net en 4a ronda, que malgrat pogués semblar una xuleria (el concurs ja estava guanyat) va servir per veure un gran castell. Per últim felicitar una nova colla de 9: Felicitats Castellers de Sants!!

En resum alegria per tot el cap de setmana, tarragona segueix sent verda però espero que d'aquí 2 anys hi hagi una mica més d'emoció, la Vella, la Jove, Capgrossos o Sants!! Doneu-nos una mica de canya!! Felicitats Verds!!