Doncs sí, necessito buidar idees. En plena campanya electoral ens segueixen venent fum. De moment seguint el programa del follonero "salvados por la campaña" que de moment està molt bé. Bàsicament se n'enfot dels polítics a la seva cara, es ven per uns i per altres, els promet coses,..etc o sigui el què porten fent ells ja fa temps.
Apart d'aquest apunt televisiu, l'altre dia vaig veure un reportatge on es deia que els recent llicenciats triguen de mitjana uns 5 anys en trobar la primera feina del què han estudiat, i molt més en començar a cobrar un sou digne (mil euros), cal dir que per a les noies encara és pitjor. També vaig veure una entrevista a un noi que estava treballant en una fàbrica i estudiant, i deia que no volia acabar la carrera perquè llavors el pujarien de categoria. El periodista li preguntava molt sorprès quin problema hi havia en això i ell li contestava sense immutar-se i com si fos el més normal del món que llavors cobraria molt menys. Jo mateix he tingut molta sort ja que estic treballant del què he estudiat i a sobre de responsable de departament. M'encanta la feina, cada dia és diferent, em permeten formar-me, aprenc cada dia,...etc en definitiva estic encantat, però estic "manant" a gent que cobra molt més que jo, que té moltes menys responsabilitats, que pot deixar de pensar en la feina quan acaba les 8 hores. No parem de sentir a les notícies com els nostres cervells més importants s'en van a d'altres països perquè cobren molt més i estan més valorats. No sé quina és la solució ni pretenc donar lliçons a ningú, però crec que una societat ha d'estar ben estructurada per a poder funcionar bé i si els que pensen i manen (que no sempre son una mateixa persona) estan menys valorats que els que han d'executar les ordres, no arribarem enlloc. No crec que els polítics tinguin cap interès en solucionar-ho , és per això que entre ofertes de 400€, contractes d'espanyolització per immigrants i d'altres tonteries es fa difícil l'elecció d'un candidat que ni li interesses, ni et representa ni t'entén.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola
Per primer cop et comento el blog pq em sembla un tema prou interessant i la veritat, per a mi, molt important. Jo estic en la mateixa situació. Ahir vaig estar mirant el debat entre els dos "capsigranys" (els he batejat així) i realment, de tot el que van dir pot ser em van semblar mínimament interessant algun tema del bloc d'economia, però és tan abstracte tot el què diuen...en fi, tema de les beques i becaris (¿?¿?) encara no m'ha quedat clar qui ajuda més... de totes maneres, i al que anava, vaig trobar a faltar aquest gran punt que comentes tu
( segons en rajoy el futur som els estudiants...i jo dic "hola!!!, estem aquíii!!!). I llavors se'm planteja la gran pregunta " i per què coi m'he passat 7 anys estudiant!?"... Estic a punt de llicenciar-me, sòc dona (o noia...segons com t'ho miris) i de les entrevistes a consultories que he fet, el sou no arribava als 1000 €.... He acabat treballant a una granja escola que ho podria haver fet amb la senzilla titulació de monitora i a sobre cobrant molt més...llavors tinc una llicenciatura per res? Sense tenir en compte que estem en una "mini" crisi econòmica i els llocs de treball s'en veuen afectats...què haig de fer!? tirar-me d'un pont ?? :( Quina pena....
Bé, em despedeixo que ja m'he enrotllat prou!
M'alegro que tinguis una feina del què has estudiat i que et fagi sentir viu!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada