dicotomia vermella

Avui ha jugat espanya, ha guanyat Rússia i ja està a la final. M'he sentit estrany. Evidentment el cor i els sentiments em fan odiar la selecció espanyola, però la meva passió pel futbol em feia voler que guanyés el millor equip, el que fa bon futbol. L'altre dia contra Itàlia ja em vaig començar a sentir així. No podia anar a favor d'Espanya, però tampoc a favor d'una selecció que no sap què és jugar a futbol, que basa el seu joc en únicament en destruir el del rival i en la permissivitat dels àrbitres.
I he estat pensant i semblava que el meu cervell es dividís en dos. Per acabar-ho d'adobar els jugadors no em produeixen tanta repulsa com els d'altres espanyes (exceptuant Ramos o Marchena). Llavors què és el què em fa odiar la selecció espanyola? Després de pensar-hi he arribat a la conclusió que el què odio realment és el què la "roja" representa. Banderes amb toros, àguiles, creus gammades,....etc. Disfresses de torero, guàrdies civils i pallassades vàries. Professionals del periodisme (ja sigui ràdio, televisió o premsa) que es tornen bojos i deixen de banda la seva enteresa, frases mítiques com la de Camacho al guanyar Itàlia als penals: "diós existe y es español" i tot el què representa de petards al carrer, bandalisme, hooliganisme. Jo ho resumiria en quillisme. Esperit anti-qualsevolquenosentilaselecció. No poden, no els entra al cap que algú no pugui sentir-se representat per aquesta selecció. Tampoc ho han intentat mai.

En definitiva, he arribat a la conclusió que si algun dia (que realment crec que si) aconseguim tenir la NOSTRA selecció no ens faria tanta ràbia l'altra. Crec que en un partit com el d'avui si per exemple Catalunya hagués quedat eliminada, segurament no hauria anat en contra espanya, ja que segurament hi jugarien jugadors del Barça (Iniesta?), exactament igual com anàvem amb Holanda quan hi jugaven molts jugadors del Barça. Evidentment els enfrontaments Espanya-Catalunya serien impressionants i per fi podrien omplir el Camp Nou quan jugui Espanya.
Ja sé que ni ens escolten ni, evidentment, ens llegeixen. Però jo ho dic igualment: Vull tenir la MEVA selecció, vull sentir-me representat, vull cridar amb totes les forces quan marqui un gol la meva selecció, vull anar a tirar petards o donar un tomb amb el cotxe amb l'estelada onejant al vent.