gimnàs multicultural

Aquest no serà un escrit per recordar, ni especialment divertit, ni segurament té prou importància per la majoria com per posar-lo aquí, però és el meu blog. I a vegades hi escric coses trascendents, de política, de la llengua,...etc. Com d'altres vegades hi puc posar alguna cosa més domèstica que pel què sigui m'ha sobtat o senzillament m'ha vingut de gust esciure-la.
Ahir vaig anar al gimnàs més d'hora que de costum. Havia tingut un dia dur a la feina i necessitava desconectar urgentment. Em vaig posar l'mp3 i amb la companyia del Robe cantant, el fito, el Kutxi i alguns d'altres em vaig posar a pedalar a la bicicleta. Al cap de mitja hora tot suat vaig continuar com sempre amb unes sèries d'abdominals i després amb 15 min de rem. Com podeu veure serveix més per desconectar que no per fer un gran exercici, però és una forma de no pensar en res i arrivar relaxat a casa. Al anar al vestidor a rebre aquella dutxa recuperadora tant esperada, resulta que el vestidor on normalment vaig l'estaven netejant. Vaig anar a parar a un altre de molt més petit on senties les converses de tothom i et fixaves més en la gent. Al sortir de la dutxa vaig veure un nen al costat meu d'uns 5 anys (aprox) amb el seu pare. El nen parlava en català i jo havia donat per suposat que el pare també, però em vaig sorprendre força al sentir que el pare parlava en alemany. Davant seu s'hi va asseure un home que li feia bromes al nen en castellà. En el banc del costat hi havia un altre pack de pare i fill d'origen desconegut però que sonava a romanès. I al cap d'una estona va entrar un altre pare i fill rossos els dos que es comunicaven en anglès. Resulta que els fills respectius éren amics i feien algún tipus de curs de natació a aquella hora i hi anàven amb el pare. Els fills, entre ells, parlaven en català, però alhora de comunicar-se amb els seus progenitors ho feien un en alemany, l'altre en romanès i l'altre en anglès. De mentres l'home que feia bromes seguia jugant amb els nens.
Normalment em canviio ràpid per poder arrivar d'hora, però ahir em vaig entretindre una estona a mirar l'escena i a pensar en la diversitat que s'havia reunit allà en un moment, en què éren els pares i no les mares els que portaven els nens al curset, en que si volem ens podem entendre, i en què malgrat sigui molt poc a poc, anem avançant socialment.

Va ser una experiència quotidiana que em va fer reflexionar.