Despullat

A primera vista semblo clar i transparent com l'aigua. Dic les coses a la cara, expresso els meus sentiments, explico les coses que em passen, no tinc por de parlar del què sigui,...........A primera vista.

La gent que m'ha conegut de veritat, que no és molta, em diu que la meva personalitat és com un castell medieval on la Muralla forta, ostentosa i amenaçadora és l'exterior. Però en el fons per ser tant immensa, té molts punts per on pot ser atacada i acaba caient amb relativa facilitat. Un cop derruïda, pot semblar que el castell ja no té defenses, que ja hi pot entrar tothom sense cap mirament però en el fons em guardo un petit secret. Una senzilla porta, petita però robusta, fins a cert punt secreta ja que la majoria "d'atacants" no saben ni que existeix, que costa molt d'obrir des de fora, és d'aquelles que només s'obra des de dins. Digueu-n'hi d'emergència si ho voleu.

Sembla que aquesta porta s'ha anat desencallant (feia molt temps que restava sense utilitzar) i ara es torna a poder obrir.

I és que per tercer cop he tornat a dir la frase que per a mi significa més, però que a la vegada fa més por pronunciar-la doncs crec que és de les úniques paraules sobretot en Català (els sentiments són en la llengua pròpia) que no et surt si no la sents de veritat.

He tornat a dir "t'estimo".

Vaig tenir por, em va venir un calfred,era com si estés despullat, indefens; però era el què sentia.