buit

Doncs sí, ara mateix em sento així, buit. És una sensació molt rara ja que no sé ben bé perquè es produeix. Intueixo però que té alguna cosa a veure amb tornar a marxar d'un lloc una vegada més. I ja en van unes quantes entre Terrassa, Vilafranca, Girona, Vilafranca i ara Andorra. Començo a necessitar estar a algun lloc fixe, però no se ben bé quin serà, no en tinc ni idea. Ara les prioritats han canviat considerablement, però no sé on em portarà això. Ni molt menys ho dic per la relació, de la que n'estic totalment segur i amb la que em sento perfectament, sinó sobretot pel lloc. On acabaré? Quina serà la meva ciutat? Malgrat aquests dubtes, ara torno a la que sempre serà casa meva: Vilafranca.