Fa dies que no escric. No per falta de temps (que segurament també) o per falta d’esdeveniments que mereixin ser comentats. Segurament és per la falta de sorpresa que em produeixen les diferents “actuacions” recents. He restat immune al teatre entre el Rei i en Chàvez, ho trobava una pallassada més en un món ple d’actors còmics frustrats. També he vist amb certa distància el caos absolut de Renfe rodalies. Indignat si, però també indiferent. La indiferència que produeix el costum. La reiteració d’errors, acusacions mútues, joc polític i utilització del patiment dels ciutadans que han perdut hores de feina o fins hi tot la mateixa feina per culpa de la incompetència de la tristament ja famosa Magdalena, ha fet que m’ho miri tot com aquell qui va al cine o al teatre i s’indigna perquè no acaba com ell hauria esperat o perquè els protagonistes no acaben junts al final. Han aconseguit això tots plegats. Em recorda a una cosa que em van ensenyar a història a l’institut: la vaga japonesa. Consistia en produir molt més del què es feia de manera que hi havia una acumulació d’estocs i l’empresari havia de reduir preus, perdent així diners. Doncs això és el què estan fent; bombardejar-nos a incompetències des de ja fa temps. Ja no recordo per on van començar, però la cosa va continuar amb l’apagada de Barcelona, l’AVE per la Sagrada Família, els trens de Renfe i els diferents forats (quants n’hi ha ja? 14? ) i suposo que seguiran per aquest camí. Perquè els hi funciona. Perquè la gent ho accepta i no protesta. Però l’última almenys jo ja no l’accepto. El senyor (per dir-li d’alguna manera) Rajoy ha començat de ple la seva campanya electoral prometent reducció d’impostos pels joves, habitatge,....etc (però no era de dretes aquest??), i sense que es noti gaire també ha promès una defensa aferrissada de la llengua Castellana. Ha dit que garantirà que un “espanyol” que té la gran sort de parlar la segona llengua amb més usuaris del món pugui utilitzar-la dins el seu propi país. Evidentment es referia a Catalunya on segons ell i a certs documentals tendenciosos sobre els que ja vaig escriure no es pot parlar Castellà i aquesta llengua contra la que no tinc res en contra (tant sols que no és la meva) està en greu perill. Segueixo recomanant-li que vingui a Barcelona i el coll...... . Ups em traeix el subconscient. Doncs això que quan més ens agredeixin més defensarem la nostra llengua i la nostra cultura ja que és aquesta la que està en greu perill amb polítiques com la seva. Jo la seguiré utilitzant i defensant. M’estimo la meva llengua.
Ja per acabar i com que veig que la ràbia no em deixa expressar de veritat el què sento, utilitzaré un fragment d’una cançó que ho descriu millor. Espero que no t’importi Cesk.
Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"
1 comentari:
ei!! molt be!!!m'ha agradat molt l'escrit...i potser et sorprens ja que no reclamo la independència en les meves paraules, però estic totalment d'acord amb tu.
M'estimo la meva llengua i la meva cultura, i no, no estic en contra de la llengua castellana, però no, no és la nostra.
Vull dir, que lluny de nosaltres, bé no molt lluny, aquí al costat, hi ha molta gent d'espanya que no entén la posició catalana, que creu, i veritablement creu, que ho fem (això de parlar el català) com un "capritxo",però que en realitat no acostumem a parlar-lo, a la feina, a casa, a la universitat...en aquests casos es pensen, que utilitzem la meravellosa llengua de tots!
I no és incultura. Són políticament cults aquests d'aqui al costat que et dic, no tots, però justament amb els que penso sí, simplement els arriba una informació que no és correcte, que és mentida. I sí, potser se la creuen, però no ho fem tots això!?creure'ns la informació que rebem sense plantejar-nos si és certa o no???
Per tant ja que hi sóc, vull denunciar la manipulació als mitjans de comunicació que fa que la imatge de catalunya sigui difosa i crei una sensació irreal del nostre país.
nomes una última frase: aquests de qui parlo, van venir a veure catalunya, van voler aprendre català, i van pronunciar una frase que ho diu tot: anda!!si es verdad que hablais el catalán!!!!era ironic, però no va tan lluny de la realitat!
be rei, potser t'ha sorpres la meva intervenció...simplement ho volia dir!!
un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada