Senzillament fàcil

Fa uns dies escrivia que tornava a sentir-me bé. Vaig parlar amb un molt bon amic que està en una situació semblant a la meva però diguéssim que en un estadi anterior. Ell sempre havia tingut por de certes coses i li vaig preguntar perquè ara ja no. Em va sorprendre la resposta: “perquè és molt fàcil”.

Hi vaig estar pensant i aplicant-ho al meu propi cas i vaig veure que a mi em passava el mateix. Després d’endur-me alguna trompada important, havia agafat por i m’havia emmurallat els sentiments. Però recentment això ha canviat, sense adonar-me’n m’hi he anat trobant. I la veritat és que està essent molt fàcil. No hi ha complicacions ni coses rares. Només normalitat.

M’hi trobo bé, i m’ho passo genial, clar que fins ara havien estat tant sols caps de setmana de manera que no es podia valorar i era estrany no haver tingut absolutament cap problema. La setmana passada hi havia una prova de foc: marxàvem de viatge junts i sols. Serien 5 dies de viatge més 5 entre les festes de Nadal, i tant els viatges com les festes poden crear certes tensions. El viatge va anar rodat. Semblava impossible però tot va sortir clavat. Horaris, visites, una ciutat encantadora i sorprenent, un Hostel molt acollidor, veure guanyar la sisena copa del Barça amb un aficionat Hongarès que vam “acollir” perquè cridés el gol de Pedro (sense saber-ho pronunciar gaire) al costat nostre. Els banys termals a l’aire lliure, a -15º!! Van ser la nota diferencial, però la resta també va ser perfecte.

Ahir ho parlàvem entre somriures; “no pot ser que no tinguem conflictes!!” Sé que vindran, però també sé que els superarem sense grans problemes. He tornat a creure i a estimar, i no ho deixaré perdre.

Per tu .....