Mar de dubtes

Queden dos mesos per definir el meu futur, almenys durant una altra etapa i no sé què passarà. La veritat és que és dura la situació de no saber on treballaré ni on viuré quan s’acabi aquesta etapa. Pot ser que l’etapa s’allargui, però per sobre de tot tinc bastant clar que tard o d’hora s’haurà d’acabar. No sé si serà ara o continuaré, però tampoc tinc clar el què vull. Els projectes professionals on estic valen molt la pena i omplen molt, però n’hi ha prou amb això? Des de fa uns mesos visc de cap de setmana en cap de setmana, exprimint-los al màxim i esperant, en va, que no s’acabin. Fent quilòmetres amunt i avall travessant Catalunya i descobrint Barcelona mica en mica.
Els sentiments tiben, i m’apropen cada vegada més a la meva capital; però a la vegada crec que seria difícil trobar allà, la felicitat professional que tinc aquí. És una mica com haver de triar entre el pare i la mare i no estic preparat per fer-ho.
Si l’etapa aquí s’acaba forçadament, evitaré haver de prendre una decisió; però alhora perdré l’oportunitat de sentir-me realitzat professionalment. Per contra, estaré més proper de la gent a qui estimo, però sé com soc i que necessito sentir-me viu cada dia, sentir que el què faig té una utilitat i saber que faig el què m’agrada i pel què he estat lluitant tots aquests anys.
Si inesperadament continua, seguiré com fins ara, amb alguns lleugers canvis pel què fa a habitatge i implicació amb el país, però fins quan podré seguir així? Seré capaç de seguir prioritzant la realització professional als forts sentiments que cada cop em demanen més atenció?

Preguntes sense resposta, però no per molt de temps.