Tarda teatral

Després d’estar bastant de temps sense anar al teatre per falta de diners o per falta de gent amb qui anar, avui hi he tornat. He anat a veure “cartes d’una desconeguda” amb l’Emma Vilarasau com a cap de cartell però compartint i omplint l’escena amb la Carlota Olcina, Marta Marco i Ivana Miño. El fil argumental no era ni molt menys d’aquells fàcils d’interpretar ja que resumint-ho molt es tracta de les cartes que li escriu una dona al seu enamorat que no en sabia res d'aquest amor ocult i que les rep quan ella ha mort. Ja esperava una actuació estel·lar de l’Emma Vilarasau però no per això m’ha decepcionat; tot el contrari ha omplert l’escenari com mai i imposa una presència que et fa estar pendent de cada escena. El què no m’esperava tant era el grau de complicitat adquirit entre les quatre actrius i més tenint en comte que totes feien el mateix paper, explicaven les cartes cada una en una etapa de la vida de l’enamorada, com si les estigués llegint l’escriptor al qual anaven dirigides. Aquest Bodeville consistia en què començava la frase en l’etapa jove i la contestava l’etapa madura. Era com una conversa amb un mateix però amb les visions de quan s’és nen, jove, adult i gran. Diferents situacions drmàtiques m'han fet posar els pèls de punta degut a l'intensitat de l'interpretació. Explicaven un temps passat i el podies veure, t'ho creies, t'ho imaginaves clarament. És una història d'amor, però d'amor pur, intens i diferent. És difícil d’explicar així amb paraules i el millor és veure l’obra. Si en teniu l’oportunitat aneu-hi no us defraudarà.

En fi que aquest cap de setmana a diferència de molts altres el dia més interessant ha estat el diumenge. En comtes d’estar dormint, passant la ressaca o mirant tota la programació esportiva del dia, m’he llevat d’hora i he passat el dia a Barcelona. Molt bon dinar, bona conversa i sobretot una bona, molt bona obra de teatre.